En aquesta setmana de la lactància materna, m’agradaria dedicar-hi un post bonic per recordar com ha estat la meva experiència.

Personalment, en els inicis de l’alletament vaig patir molt fins que el petit no va ser operat del frenet lingüal i no va guanyar pes.

La pressió que em vaig posar en mi mateixa perquè funcionés va ser molt alta. La inseguretat en majúscules em va desestabilitzar.
No em podia creure que jo pogués ser aliment.

Recordo quan tenies dies de vida, era tard al vespre, no paraves de plorar, ja no sabia què més cantar-te per calmar-te, i et llegia i rellegia en veu alta.

Aquesta és la primera vegada que compartim junts la visita a la biblioteca.

Les activitats que m’agraden, també les vull gaudir amb tu.
Visitar una exposició junts i nodrir-nos.

La cultura ens alimenta l’ànima.
Fem dels museus espais immersius també per a mares i bebès.
Normalitzem la lactància als museus.

Ara en Marc ja té 14 mesos i seguim amb la teta, em sento satisfeta del que ha significat aquest vincle tan dur i meravellós alhora.
Aviat començarem una nova etapa: el destete!