Aquests dies ens hem perdut per la regió interior de L’Aude i el massís de Les Corbières a Occitània.
Hem rememorat el Catarisme i intentat trobar la connexió amb ET, observant entre pluja i vent el pic emboirat de Bugarach. Allà on la nau espacial al desembre del 2012, sembla que es va enlairar.
Des d’aleshores que l’Iphone s’ha fos. Senyals.

He xarrupat, el vi escumós fet amb vinyes de Llenguadoc: la Blanquette de Limoux i m’he llegit Premier Sang de la Mme. Nothomb, en francès. Em fa contenta veure com curtetes, algunes novel·les les puc gaudir en bso: Sagan, Duras, Nothomb! Ue!
*

Ha fet un mes d’acomiadar a la J. Allò valuós, és poder fer costat als que aquí continuen esmicolant les magdalenes per nodrir els ocellets del matí.
Hi ha buits que ja no es poden omplir, esdevenim coladors.
Els fluids encara sembla que hi passen, però hi ha obstacles que costa i potser ja no.
..i dir adéu fa plorar, diu el Marc i doncs, no pateixis podem dir au revoir.