On les aigües dolces i les salades es troben i s’aiguabarregen creant un ecosistema ric i viu, sobretot en mosquits!
Malgrat la concentració, el vent els fa ser més fugissers del que ells voldrien.
Humitat i salines, colors i olors.
_
(…)
El cerebro llama dos veces
por sal. _ Anne Carson
Una caminada popular a l’hivern, és de valentes.
Si afegim que aquesta, la 25a Marxa del Terme de Sant Fruitós de Bages l’hem fet a menys sis graus de temperatura aleshores, podríem afirmar que… som unes heroïnes!
Ha estat preciós veure el sol aixecar-se impetuós, implacable fonent el terrós glaçat.
L’espera per travessar el rierol, ens ha fet abraçar lleument l’Antàrtida i els símptomes d’hipotèrmia viscut el capità Scott.
Hem grimpat com cabirols entre camins cremats d’aquest estiu de merda.
Tot a ritme, a compassant la petita verdor tímida que comença a brotar.
Montserrat al fons a la dreta coronant.
Després botifarra amb pa amb tomàquet, un raig de vi, cigaló de Cognac i ja va tot coll avall.
Tretze km d’alegries en aquesta Festa Major d’hivern amb les mans fredes i el cor sempre calent.
El fet de deixar anar per abraçar altres perspectives, estava dins del balanç.
El vint vint-i-dos no ha estat un bon any, si miro cap endins, molt endins.
Per ordre de dolor i buidor, he perdut trossets de mi: la sous, la caravana, un avió amb il·lusió i una formació.
Una pregunta que postulo a mi mateixa i em dic una vegada i una altra:
Com renuncio?
Al renunciar, s’obren d’altres llums, on hi apareixen altres muntanyes a les que poder mossegar.
~~
Aquest passeig de principis de gener va ser pausat, acompanyat i ric.
La natura com sempre generosa et regala paisatges onírics que et fan estimar cada respir.
Caminada curta i intensa des de Llo fins a l’ermita de St. Feliu a la Cerdanya.
~~
Terrós, grisos, blavós.
boeuf bourguignon
El secret més ben guardat de Llo,
perdoneu però no són els seus banys,
sinó Le jardin d’Alione.
En los tiempos que corren, seria bueno encontrar un refugio.
Gracias Lila & Carmen por cuidar siempre tan bien y hacer de este rincón de la Sierra de Guara, en Nocito, Huesca, un lugar único, maravilla. Ya tienen agenda abierta para el 2023, reservas aquí.
Je m’appelle Helena, j’ai 40 ans et j’habite à Barcelone.
Il y a six ans que ma destination de vacances c’est Selles-sur-Cher, été comme Noël.
Chaque année, j’étais contente de monter dans mon petit village, chez ma belle famille au cœur de La France.
Au retour de mes séjours, je me sentais toujours ravie de raconter à mes compatriotes espagnols mes expériences vécues dans la petite perle du Loir-et-Cher.
Je dis “je me sentais”, car ces jours-ci, malheureusement mon avis a fait un virage à 180 degrés.
Je me demande aujourd’hui quelles activités l’on trouve à Selles.
Ah oui! un marché animé les jeudis, et… rien d’autre.
Ici, pour se faire plaisir de quelque loisir il faut toujours se déplacer.
Le cas de Chémery avec 5 fois moins d’habitants que Selles a été évocateur: un cinéma en plein air bien agréable, ou encore la sympathique et bien accueillante soirée chilienne à Couffy l’été dernier (commune de seulement 100 habitants, excusez du peu).
Par ailleurs, que dire des installations?
Il est par exemple impossible de courir: le stade du centre ville (qui était ouvert depuis toujours), est maintenant bel et bien fermé.
Et combien d’années sans piscine municipale, déjà?
Il vaux mieux visiter Chabris où la belle plage bien aménagée de St Aignan ou encore celle de Montrichard.
Pour finir, la cerise sur le gâteau: l’obscurité absolue.
L’absence d’éclairage public rend ce village lugubre.
Les ténèbres règnent sur Selles-sur-Cher. Peur sur la ville.
L’emblématique pont, la Dame Blanche, les rues et les anciens et jolis trottoirs, tout noir, noir foncé.
On se demande à quel niveau d’insécurité nous voulons arriver. La porte est clairement ouverte aux vandalisme (récemment une voiture voisine a été fracturée).
Bienvenue à la décadence selloise et à la peur de rentrer les soirs après un repas chez les amis.
En résume, tout ceci ne constitue que quelques exemples de ce qui rend attractif les villes et villages voisins en comparaison de Selles-sur-Cher.
Aujourd’hui je vous recommande ne pas rater l’opportunité de vous promener dans les rues de Selles-sur-Cher éclairé par la brillante pleine Lune d’août.
Demain il sera trop tard car les rues retomberont dans une obscurité que même le Moyen-Âge n’a jamais dû connaître.
Cordialement,
Helena Costa
Avançant per la història de l’art arribem al Sol Ixent d’en Monet. Oh! els impressionistes francesos ja són aquí.
Ah!, no! espera!, abans hi ha en sir Turner que eleva el paisatgisme a atmosferes mai vistes.
Entrar a l’exposició del precursor impressionista William Turner és endinsar-se en records de xiuxiueig d’aigua salada, de primeres i tímides carícies i fiblades a la pell. A la vegada, el seu pinzell és capaç de fer-te sentir petita, vulnerable. Els ulls viatgen en góndola veneciana, passant per un mar a vessar d’emocions.
El pintor londinenc va experimentar amb tota la seva intensitat el món natural amb les diferents condicions meteorològiques, però el Sol, sense dubte, era l’element més preuat, arribant a afirmar “el sol és Déu”.
El seu compromís amb la natura era de tal obsessió, que fins i tot, el va dur a lligar-se al pal d’un vaixell durant una forta tempesta, per així recordar els seus efectes de memòria.
Turner desxifrava molt bé l’etern diàleg de la llum contrastant la foscor amb núvols, boires, llacs negres…
Els seus viatges no deixen de ser per al públic una experiència sensorial que et confronta amb la natura i amb el fet sublim. El pintor arriba a difuminar els detalls deliberadament, per tal de ressorgir una realitat diferent, evocadora i molt més onírica.
¿Sabías que el primer vuelo de la península fue en 1916 entre el Prat de Llobregat y Mallorca?
..y cuando el piloto quiso aterrizar tuvo que desviarse a un campo porque el público presente no se apartaba.
Hoy ese campo es el actual aeropuerto de Palma de Mallorca.
Si el cielo te atrae tanto como a mí, no te puedes perder una visita al Centre Cultural Aeronàutic del Prat de Llobregat.
Este fantástico museo de la aviación se encuentra abierto al público las mañanas de los fines de semana, totalmente gratis.
Muy amablemente te guiaran por el museo y te contaran la historia des de la pionera aviadora catalana Pepa Colomer, los vuelos de Saint-Exupéry, y encontrarás multitud de carteles, maquetas, réplicas de aeronaves en desuso y hasta juguetes!
Para culminar la jornada y a tan solo 10 minutos en coche, tienes el Mirador de los Aviones del Prat de Llobregat, un enclave ideal para poner a prueba tus dotes fotográficos y practicar un poco el Spotting.
El parking más cercano al mirador es de pago, así que mejor deja el coche un poco más apartado y date un paseito, la zona es preciosa.
Por último, te dejo una BSO Coach a Pilot para la ocasión y si después de la visita lo que quieres ser de mayor es piloto de aviones, echa un vistazo al proyecto de Michaël.
Llegados esos días en los que nos sentimos más relajados que otros.
Esas mañanas en las que no hay alarmas, ni planes fijos, ni horarios.
Esos días que debemos rellenar a nuestro gusto.
Llegaron las vacaciones!
Dos veces al año viajamos a la Francia profunda, al pueblo de Michäel: Selles-sur-Cher. Su padre Pascal, muy parisino, veraneaba por aquí y fue justo aquí dónde conoció a su madre Josefa, emigrante portuguesa de los años 60. Así que Marc tiene raíces: andaluzas, catalanas, parisinas y portuguesas! toma mix!
El departamento 41 está situado en el Valle del Loira, una región de castillos de cuento y lo atraviesan esos mismos ríos la Loira y el Cher.
La alta sociedad se instalaba aquí por poseer un clima estable y temperado y por sus bosques y animales a doquier. Una actividad muy monárquica era la caza, también. Se perdían a lomos de sus caballo por los dominios y eran esos sus preciados momentos de soledad.
Personalmente, lo que más me atrae es el gris plomizo de sus cielos, la humedad, el bosque y su sotobosque, sus quesos de cabra, y el calor de los corazones de mi familia.
