Des que vas arribar una manera diferent de veure la vida es va obrir davant de mi.
Un ésser petit, de pèl negre brillant i d’ulls verds hipnòtics.
Amb les petites oreilles, fines com el fesh-fesh.
Acariciar la panxeta, aquell greix simpàtic i suau com un núvol de sucre
que es movia pengin penjam al teu caminar, un gustàs.
El sorollet o no, això ho decidies tu, al posar una poteta darrera l’altra.
Els kilòmetres i kilòmetres recorreguts, i els àpats compartits.
Aquella boleta que es rascava amb el sòl, amb moviments de ballarina contorsionista.
Hem jugat, ens hem escoltat però sobretot ens hem acompanyat.
Avui és un dia on la fragilitat de la vida em crema els ulls i me’ls fa petits.
A partir d’ara quan alci la vista al cel, una nova estrella il·luminarà el meu camí, perquè tu hi seràs allà, feliç,
envoltada de croquetes cruixents, llaunetes i polsin de catnip per tot arreu.
Souci le chat qui pete, et trobaré molt a faltar i et duré sempre en la persona que ara sóc.
La meva nena. La meva amiga.
T’estimo, sempre, Soucineta.
sdr
