Helena Costa

Categoria: paisaje

  • Les pâques

    Les pâques

    Aquests dies ens hem perdut per la regió interior de L’Aude i el massís de Les Corbières a Occitània.
    Hem rememorat el Catarisme i intentat trobar la connexió amb ET, observant entre pluja i vent el pic emboirat de Bugarach. Allà on la nau espacial al desembre del 2012, sembla que es va enlairar.
    Des d’aleshores que l’Iphone s’ha fos. Senyals.

    He xarrupat, el vi escumós fet amb vinyes de Llenguadoc: la Blanquette de Limoux i m’he llegit Premier Sang de la Mme. Nothomb, en francès. Em fa contenta veure com curtetes, algunes novel·les les puc gaudir en bso: Sagan, Duras, Nothomb! Ue!
    *

    Ha fet un mes d’acomiadar a la J. Allò valuós, és poder fer costat als que aquí continuen esmicolant les magdalenes per nodrir els ocellets del matí.
    Hi ha buits que ja no es poden omplir, esdevenim coladors.
    Els fluids encara sembla que hi passen, però hi ha obstacles que costa i potser ja no.
    ..i dir adéu fa plorar, diu el Marc i doncs, no pateixis podem dir au revoir.

    Carcassone
    Quilhan

  • Symphony

    Des del privilegi, puntuo que m’he passejat en un creuer.
    Sento cert dallonses, i suposo que per justificar la despesa desmesurada, la meva i la dels meus, he pensat i buscat.
    L’any 33 va haver-hi un creuer universitari pel Mediterrani, on dos-cents estudiants i professors, entre ells en Salvador Espriu i en Vicens Vives, desembarcaren en alguns dels ports que avui presento.

    El nostre, però ha estat un viatge més de fi de carrera laboral, la del meu pare, i no de viatge d’estudis com el d’ells.
    Viatjar, treballar, treballar, viatjar.
    Un mantra un temps no molt llunyà.

    Aquells dies inicials d’octubre tot i sentir-me força reflexiva alhora que ambivalent, em vaig deixar portar, lliscant a 22 nusos nàutics per la bassa mantegosa del Mare Nostrum.

    Aleshores encetàvem l’SCAN, avui ja l’acabem (gairebé).
    Ho puntuo aquí perquè justament aquest divendres 26/01/24 i dissabte 27/01/24 en parlarem una mica a l’exposició de Photobooks de la Natasha Christia. Farem un taller amb l’artista Laura Ben Hayoun (treballa al Museu d’art Modern Palais de Tokyo de París a l’estiu el vaig poder visitar amb l’expo “la morsure des termites” ni idea que això quedaria així d’associat) on indagarem en guies del segle passat, creant el nostre propi itinerari per històries del Mediterrani.

    Em passa que tot lliga, una cosa em porta a l’altra, com les notes en una partitura, la simfonia. Com la nit segueix al dia.
    De la Chollet a l’Annie, després Punzadas Sonoras, després la Busquets i d’ella a la dama del perrito d’Anton Txékhov, i a Turandot i di mi nombre de la Rosalía, de la Solà a la Laudo o al revés i Chat GPT. 

    Segur que em deixo algo,
    ..y que tan afortunada me hallo. 

  • Paris hum

    Paris hum

    “L’abus de plaisir est excellent pour la sante”
    “T’és partit mais t’es partout”
    “Personne n’arrêtera nos coeurs de danser”
    “Ça vait le coup d’oeil”

    Muséum National d’Histoire Naturelle
    Palais de Tokyo
    La Vilette
  • Les Vacances de M. Hulot_3

    Les Vacances de M. Hulot_3

    Part VI

    Ara sí que sí.
    Vaig voler visitar la Plage de Saint Marc i allotjar-me a l’hotel on es va rodar als anys 50 el film Les Vacances del Monsieur Hulot de Jacques Tatí.

    Vam passar uns dies al departament de la Loira Atlantique, passant per Saint Nazaire.
    Abans d’arribar a la ciutat, cal visitar la Serp de l’Oceà.
    Una escultura monstruosa d’alumini que apareix i desapareix al ball de les marees, creada per l’artista Huang Yong Ping al 2012

    La ciutat on desemboca la Loira, històric enclavament naval de la Bretanya francesa.
    Aquí s’hi han construït els transatlàntics més grans del món.
    Visitar les seves drassanes és un imprescindible i baixar al submarí Espadon tota una aventura esgarrifant que et deixa glaçat.

    Vam tenir temps de trepitjar les salines de Guérande, el Castell de Samur on ens van cobrar 0,50 cèntims per demanar una rodanxa de llimona per la coca-cola.

    ..i aquí venen altres llocs curiosos que no deixen indiferent:
    Les mystère des Faluns, una cova misteriosa on succeeixen coses.

    Conèixer l’artista plàstic Jacques Warmiski, mort als 50 anys, que va restar sempre fascinat per les coves i el món dels troglodites. Aquest personatge va crear l’Hèlice Terrestre, un espai excavat, ple de pedres esculpides on s’hi juga amb el so, les llums i les ombres de les cavitats naturals de l’esplanada de la vall d’Anjou.

  • Les vacances de M. Hulot_2

    Les vacances de M. Hulot_2

    Part V

    Estic aquí per me souvenir, per tornar a venir.
    Per anotar els enclavaments, per resseguir emocions i que no marxi el caliu viscut durant el temps d’estiu.
    Fa un parell d’anys que tenim la sort de visitar la riba Atlàntica, La Vendée, el departament 85.
    Per una mediterrània com jo, es tracta d’una costa totalment nouvinguda.
    Aquí pots passar un dia a la platja en ple agost i no morir de sufocacions, i no parlem de l’aigua: fins als genolls ja és de valentots.
    Sovint visitem una minúscula berruga de terra que vol desconnectar-se del continent, però la marea no vol, anomenada l’Île de Noirmoutier. Tota ella farcida de salines, dunes i boscos d’alzines.

    Eixam d’estiu. Barbe à papà. Estels voleiant.
    Allò invisible que es descobreix en baixar la marea. Els pòsits.
    Sol de tarda, ombres amb angle, vi amb préssec i beurre à la fleur du sel.

    Un petit racó bonic és la badia de Sable d’Olonne, on vam poder gaudir d’una desfilada naval del tot costumista.
  • Les vacances de M. Hulot _ I

    Les vacances de M. Hulot _ I

    Part I

    És gairebé desembre i intento escriure sobre tot allò viscut a l’agost.
    Un paquet d’escenaris, un grapat de flash i carrusel d’imatges.
    Fugim de la calor, ens refugiem gairebé un miler de kilòmetres cap al nord.
    Més verd, més aigua, una llum diferent, més esmorteïda, cels de ploms i nits mudes, enllumenat nocturn inexistent per economitzar. Llegeixo, tinc temps, i penso, i toco, i escric, i recordo.
    Una catalana, o no, és exotisme.
    Aleshores, les castanyes eren verdes, però les punxes no tan sols s’intuïen sinó que ja hi eren, ben formades, no va quedar espai pel dubte. Passeig per comprar la baguette i fer gargots a la vora del riu, humitat, mullena al cul i salutacions dels ànecs junt amb les campanes. Postals d’estiu.

  • La Camargue

    On les aigües dolces i les salades es troben i s’aiguabarregen creant un ecosistema ric i viu, sobretot en mosquits!
    Malgrat la concentració, el vent els fa ser més fugissers del que ells voldrien.
    Humitat i salines, colors i olors.
    _
    (…)
    El cerebro llama dos veces
    por sal. _ Anne Carson

    le Pont du Gard
    Plage de l’Espiguette
  • a menys sis

    a menys sis

    Una caminada popular a l’hivern, és de valentes.
    Si afegim que aquesta, la 25a Marxa del Terme de Sant Fruitós de Bages l’hem fet a menys sis graus de temperatura aleshores, podríem afirmar que… som unes heroïnes!

    Ha estat preciós veure el sol aixecar-se impetuós, implacable fonent el terrós glaçat.
    L’espera per travessar el rierol, ens ha fet abraçar lleument l’Antàrtida i els símptomes d’hipotèrmia viscut el capità Scott.

    Hem grimpat com cabirols entre camins cremats d’aquest estiu de merda.
    Tot a ritme, a compassant la petita verdor tímida que comença a brotar.
    Montserrat al fons a la dreta coronant.

    Després botifarra amb pa amb tomàquet, un raig de vi, cigaló de Cognac i ja va tot coll avall.
    Tretze km d’alegries en aquesta Festa Major d’hivern amb les mans fredes i el cor sempre calent.

  • boeuf bourguignon

    boeuf bourguignon

    El fet de deixar anar per abraçar altres perspectives, estava dins del balanç.
    El vint vint-i-dos no ha estat un bon any, si miro cap endins, molt endins.
    Per ordre de dolor i buidor, he perdut trossets de mi: la sous, la caravana, un avió amb il·lusió i una formació.
    Una pregunta que postulo a mi mateixa i em dic una vegada i una altra:
    Com renuncio?

    Al renunciar, s’obren d’altres llums, on hi apareixen altres muntanyes a les que poder mossegar.

    ~~
    Aquest passeig de principis de gener va ser pausat, acompanyat i ric.
    La natura com sempre generosa et regala paisatges onírics que et fan estimar cada respir.
    Caminada curta i intensa des de Llo fins a l’ermita de St. Feliu a la Cerdanya.


    ~~
    Terrós, grisos, blavós.
    boeuf bourguignon
    El secret més ben guardat de Llo,
    perdoneu però no són els seus banys,
    sinó Le jardin d’Alione.

  • un refugio

    un refugio

    En los tiempos que corren, seria bueno encontrar un refugio.
    Gracias Lila & Carmen por cuidar siempre tan bien y hacer de este rincón de la Sierra de Guara, en Nocito, Huesca, un lugar único, maravilla. Ya tienen agenda abierta para el 2023, reservas aquí.