La ciutat de pronúncia trompe-l’oeil: Arlès Acaba en ÈS escrit en català i en E neutra parlat en francès. Tot joc, pas facile. Com moltes coses, potser com totes les coses.
Grills i cigales eixordadores, in crescendo. Seguint a Van Gogh, el seu regard. Sempre alienat, tenint traça, un temps ençà. Traces, l’Scan d’enguany. Hi hem anat.
Foto, fotos, imatge, imatges, sals de plata, tot juxtaposat. Inputs per aquí i per allà. Attention à la marche! Grans referents: Arbus, Auster, Avedon, Varda, Kubrick, Wenders, i més.
Altres formes de mirar, ara canviades o únicament desplaçades. Tan cert com l’apetit, tan simple com mirar, o ser mira’t.
Fotografia o la fureur de vivre.
La terrassa del cafè de nitSanatori Saint-Rémy-de-Provencela chambre‘At last I have a landscape with olive trees, and also a new study of a starry sky’ _ Vincent van GoghL’equip SCAN on tour _ Rosa, Laia, Helena, Jordi, Chema, JesúsCrewdson i la llagrimeta
On les aigües dolces i les salades es troben i s’aiguabarregen creant un ecosistema ric i viu, sobretot en mosquits! Malgrat la concentració, el vent els fa ser més fugissers del que ells voldrien. Humitat i salines, colors i olors. _ (…) El cerebro llama dos veces por sal. _ Anne Carson
Sobre el fet de ser una somiatruites, el diccionari diu així: persona visionària o que s’il·lusiona fàcilment amb coses impossibles o estranyes.
Exactament així podríem definir a la Laia. Ara bé el mot impossible en el seu caparró no existeix. Dona valenta, pionera bombera, amb empenta, amb l’stylish (com diria la Rosalía). Amiga de l’escola i retrobada, ara que torno a ser de poble. Davant d’aquesta emprenedora indomable, hi ha la marca de bosses i complements Una Somiatruites.
Un matí fred d’hivern ens convidaren a visitar la muntanya de sal de Cardona, i davant d’aquell paratge protegit la il·luminació va arribar. Aquells colors i textures s’haurien de poder plasmar en una nova col·lecció i sense saber-ho, dit i fet uns mesos després, la Laia la tenia, dissenyada i cosida, una nova flamant línia de bosses llesta per fotografiar.
Em va encarregar el shooting, vaig treballar un potent concept book, contactar models i here you have!
Gràcies a la Tina Riera per recomanar-me Litmind, A les models Júlia, Yaris i Martina, sou increïblement talentoses, A l’Olga per la meravella de vestuari i especialment gràcies a la Laia i a la seva família per confiar en la meva mirada pel seu potent projecte. Endavant somiatruites!
Una caminada popular a l’hivern, és de valentes. Si afegim que aquesta, la 25a Marxa del Terme de Sant Fruitós de Bages l’hem fet a menys sis graus de temperatura aleshores, podríem afirmar que… som unes heroïnes!
Ha estat preciós veure el sol aixecar-se impetuós, implacable fonent el terrós glaçat. L’espera per travessar el rierol, ens ha fet abraçar lleument l’Antàrtida i els símptomes d’hipotèrmia viscut el capità Scott.
Hem grimpat com cabirols entre camins cremats d’aquest estiu de merda. Tot a ritme, a compassant la petita verdor tímida que comença a brotar. Montserrat al fons a la dreta coronant.
Després botifarra amb pa amb tomàquet, un raig de vi, cigaló de Cognac i ja va tot coll avall. Tretze km d’alegries en aquesta Festa Major d’hivern amb les mans fredes i el cor sempre calent.
El fet de deixar anar per abraçar altres perspectives, estava dins del balanç. El vint vint-i-dos no ha estat un bon any, si miro cap endins, molt endins. Per ordre de dolor i buidor, he perdut trossets de mi: la sous, la caravana, un avió amb il·lusió i una formació. Una pregunta que postulo a mi mateixa i em dic una vegada i una altra: Com renuncio?
Al renunciar, s’obren d’altres llums, on hi apareixen altres muntanyes a les que poder mossegar.
~~ Aquest passeig de principis de gener va ser pausat, acompanyat i ric. La natura com sempre generosa et regala paisatges onírics que et fan estimar cada respir. Caminada curta i intensa des de Llo fins a l’ermita de St. Feliu a la Cerdanya.
~~ Terrós, grisos, blavós. boeuf bourguignon El secret més ben guardat de Llo, perdoneu però no són els seus banys, sinó Le jardin d’Alione.
He fet recompte i no us negaré que hi he treballat de valent, m’hi he deixat la pell treballant en feines que com bé diu el jefe, no es veuen, però es noten. Gràcies a la Nata Lloreta per recomanar-me i gràcies de tot cor a en Jesús que a cegues a confiat en mi i sincerament, ha estat un veritable plaer.
En aquests mesos intensos de tardor, aquesta feina m’ha brindat l’oportunitat de descobrir els secrets amagats i les persones que són l’ànima d’un esdeveniment cultural tan emblemàtic com l’SCAN. La gestió, la coordinació, la logística i la fotografia em defineixen i doncs no negaré que li he posat grams de passió i entusiasme a dojo. M’he sentit molt feliç.
I què dir de l’entorn! jo venint d’interior, Tarragona m’ha quedat sempre una mica lluny i que afortunada que he sigut de poder conèixer-la petit a petit. Una vila més, que suma en mi i que queda al cor.
El plat fort de l’SCAN és sense dubte l’exposició Talent Latent, aquest any per primera vegada ha girat entorn d’una temàtica concreta: la guerra. Els nou artistes exposats han estat seleccionats pel comissari Sema D’Acosta per mitjà d’una convocatòria internacional on s’han presentat més de 120 propostes diferents. La inauguració va ser el 18 de novembre del 2022 al Mèdol, centre d’arts contemporànies i hi van assistir més de 300 persones.
TV3Jesús Vilamajó & Jordi AbellóMuntatge Konrad Dobrucki
Catàleg exposició Talent Latent _ Wartime!Presentació a la premsaLluc QueraltLaura Zorrilla María María Acha Kuscher
El segon plat fort va ser el dissabte 19 de novembre amb la jornada professional Full Contact, on també a través d’una convocatòria es van seleccionar 12 artistes emergents. Vam convidar a una trentena de followers i agents de l’art per tal d’establir sinergies entre tots ells. El lloc de trobada va ser al Teatret del Serrallo de Tarragona.
Altres exposicions i activitats que han conformat el catàleg SCAN d’aquesta novena edició des del 18 de novembre i fins el 8 de gener han estat les següents:
* Get Ready de l’emblemàtic artista tarragoní Marcel Pey, comissariat per la Chantal Grande al MAMT * Photoooks: War at a distance amb la comissària Natasha Christia
Chantal GrandeMAMTJesús Vilamajó _ Director SCANNastasha, Chantal, JesúsMarcel PeyNatasha ChistiaAlexandra LaudoNastha Christia amb alumnes de EADTMasterclass Photobooks
* Cicle de Diàlegs SCAN amb la comissària Alexandra Laudo
Jesús Vilamajó Arola Valls & Alexandra LaudoArola VallsAlexandra Laudo & Albert Alcoz
* Biblioscan L’aparador del bibliomercat del mercat del barri de Torreforta de Tarragona pretén sensibilitzar als i les visitants sobre el tema de la guerra amb un muntatge basat en la fotografia Dia 8 de Shevchenko, investigador i escriptor de Kíiv. La imatge, en la qual apareix una finestra de l’habitatge de l’autor, convertida en icona de la resistència ucraïnesa, convida a reflexionar sobre el doble joc d’utilitzar els llibres i la cultura com a arma contra la barbàrie de la guerra.
La tarda del 16 de desembre del 2022 va ser el seu primer concert de Nadal a l’escola dels grans! La cançó escollida va ser Ja ve Nadal!cànon nadalenc de Jan Holdstock, adaptada per Maria Martorell. Molta emoció també de gaudir-ho d’una forma diferent a la que jo vivia. Una festa de Nadal en l’escola pública gran del poble, molt més propera, senzilla, real i popular i no per això menys bonica, ans tot el contrari.
Este verano, eligieron esta fotografía como el primer premio de agosto del concurso de fotos “Instants de vie à Montrichard Val de Cher, el pueblo vecino donde veraneo cada año. La imagen formará parte de una exposición colectiva para el 2023 que se extenderá por todos los edificios comunes y oficiales de la ciudad.
En los tiempos que corren, seria bueno encontrar un refugio. Gracias Lila & Carmen por cuidar siempre tan bien y hacer de este rincón de la Sierra de Guara, en Nocito, Huesca, un lugar único, maravilla. Ya tienen agenda abierta para el 2023, reservas aquí.
