Des del privilegi, puntuo que m’he passejat en un creuer.
Sento cert dallonses, i suposo que per justificar la despesa desmesurada, la meva i la dels meus, he pensat i buscat.
L’any 33 va haver-hi un creuer universitari pel Mediterrani, on dos-cents estudiants i professors, entre ells en Salvador Espriu i en Vicens Vives, desembarcaren en alguns dels ports que avui presento.

El nostre, però ha estat un viatge més de fi de carrera laboral, la del meu pare, i no de viatge d’estudis com el d’ells.
Viatjar, treballar, treballar, viatjar.
Un mantra un temps no molt llunyà.

Aquells dies inicials d’octubre tot i sentir-me força reflexiva alhora que ambivalent, em vaig deixar portar, lliscant a 22 nusos nàutics per la bassa mantegosa del Mare Nostrum.

Aleshores encetàvem l’SCAN, avui ja l’acabem (gairebé).
Ho puntuo aquí perquè justament aquest divendres 26/01/24 i dissabte 27/01/24 en parlarem una mica a l’exposició de Photobooks de la Natasha Christia. Farem un taller amb l’artista Laura Ben Hayoun (treballa al Museu d’art Modern Palais de Tokyo de París a l’estiu el vaig poder visitar amb l’expo «la morsure des termites» ni idea que això quedaria així d’associat) on indagarem en guies del segle passat, creant el nostre propi itinerari per històries del Mediterrani.

Em passa que tot lliga, una cosa em porta a l’altra, com les notes en una partitura, la simfonia. Com la nit segueix al dia.
De la Chollet a l’Annie, després Punzadas Sonoras, després la Busquets i d’ella a la dama del perrito d’Anton Txékhov, i a Turandot i di mi nombre de la Rosalía, de la Solà a la Laudo o al revés i Chat GPT. 

Segur que em deixo algo,
..y que tan afortunada me hallo.