Part II

Més d’una vintena d’ocasions hem passat a prop de l’Arianne, en la darrera ocasió vam visitar el seu interior.
A Toulouse, l’anomenen la ciutat rosa pel color dels seus maons. Aquí la ciutat des d’una altra perspectiva.

El que m’agradaria destacar avui d’ella és la concentració d’aeronàutica i d’engins volants que s’hi troba.
La Cité de l’Espace @citeespace és d’aquells parcs temàtics de finals dels noranta, grisot, amb un aire de carrera espacial ja a mig gas, de la meitat de la taula en avall, nostàlgic i penso que imperdible per als que sempre hem somiat en ser astronautes, algun temps enllà.

Si el fetitxisme de les ales, us porta a compartir la vida amb un pilot aleshores, visitar l’Aeroscopia @musee_aeroscopia podria transformar-se en un gaudi gairebé pornogràfic.
Metalls polits, línies sinuoses, escultures esveltes, com el Concorde, LA màquina del diable, rabiosament estètica, que un dia a velocitat supersònica Mach 2 també s’estavellà. Esdevenint ferralla, però preciosa.
Deixalles del 92, com vam cantar un dia els Inadaptats.

…siempre hay aviones que despegan
desde ningún lugar
y que aterrizan en ninguna parte.

_Luis G. M.

…La rúbrica rabiosa que en el aire deja
de un avión ¡qué cabrón! a reacción.

_Blas de Otero

Una avioneta blanca roza el cielo
azul de una mañana transparente.
Nadie la mira porque no hace ruido
y con su vuelo nada se descubre.

Hace sol y hay un niño. Es verano naciente
y la estela de humo, calmosa como nieve,
se parece a una nube inolvidable, efímera.
_
José Carlos Rosales