Avançant per la història de l’art arribem al Sol Ixent d’en Monet. Oh! els impressionistes francesos ja són aquí.
Ah!, no! espera!, abans hi ha en sir Turner que eleva el paisatgisme a atmosferes mai vistes.
Entrar a l’exposició del precursor impressionista William Turner és endinsar-se en records de xiuxiueig d’aigua salada, de primeres i tímides carícies i fiblades a la pell. A la vegada, el seu pinzell és capaç de fer-te sentir petita, vulnerable. Els ulls viatgen en góndola veneciana, passant per un mar a vessar d’emocions.
El pintor londinenc va experimentar amb tota la seva intensitat el món natural amb les diferents condicions meteorològiques, però el Sol, sense dubte, era l’element més preuat, arribant a afirmar “el sol és Déu”.
El seu compromís amb la natura era de tal obsessió, que fins i tot, el va dur a lligar-se al pal d’un vaixell durant una forta tempesta, per així recordar els seus efectes de memòria.
Turner desxifrava molt bé l’etern diàleg de la llum contrastant la foscor amb núvols, boires, llacs negres…
Els seus viatges no deixen de ser per al públic una experiència sensorial que et confronta amb la natura i amb el fet sublim. El pintor arriba a difuminar els detalls deliberadament, per tal de ressorgir una realitat diferent, evocadora i molt més onírica.
