Venim d’un temps,
on a la pell se’ns hi ha enganxat un silenci estrany.
Venim d’un temps,
on els ulls volen deixar endarrere els malsons.
**
Hi havia una vegada una fada que va voler abraçar el seu jo i fusionar-se amb la sempre tota poderosa natura.
La protagonista d’aquest relat transita per diferents estats emocionals, en els que…
Pren el poder, es materna i es desconstrueix.
Troba un tresor i palpa el temps.
Es desperta, s’aixeca, s’obre camí, explora el seu entorn i s’alimenta de bosc.
S’esgarrapa de pintura i es vesteix pel ritual de somiar i de conquerir el que vol.
Li creixen plomes, s’omple de claror, descobreix el vol, i somriu.
S’endinsa en aigües de riu, abraça la seva ombra i estima la convivència de la seva dualitat.
Descobreix qui és, troba l’essència i reneix.
En arribat s’horabaixa trepitja a peus nus, sent la connexió natural, es fusiona amb la terra.
La llum cau i la pols li acaricia la pell. Balla, tota plena, el seu bosc.
Un ritual de vida, una nova ella, una nova Marta.
**
Recomano acompanyar aquesta narració amb una copa de vi al seu gust,
tot escoltant de fons el nou disc de Maria Rodés, Lilith
i en acabat recordar la novel·la de d’Irene Solà, Canto jo i la muntanya balla.
**
Gracias MUY especiales a @anavivero por dejarnos sus magníficas coronas.
