Part V
Estic aquí per me souvenir, per tornar a venir.
Per anotar els enclavaments, per resseguir emocions i que no marxi el caliu viscut durant el temps d’estiu.
Fa un parell d’anys que tenim la sort de visitar la riba Atlàntica, La Vendée, el departament 85.
Per una mediterrània com jo, es tracta d’una costa totalment nouvinguda.
Aquí pots passar un dia a la platja en ple agost i no morir de sufocacions, i no parlem de l’aigua: fins als genolls ja és de valentots.
Sovint visitem una minúscula berruga de terra que vol desconnectar-se del continent, però la marea no vol, anomenada l’Île de Noirmoutier. Tota ella farcida de salines, dunes i boscos d’alzines.
