El fet de deixar anar per abraçar altres perspectives, estava dins del balanç.
El vint vint-i-dos no ha estat un bon any, si miro cap endins, molt endins.
Per ordre de dolor i buidor, he perdut trossets de mi: la sous, la caravana, un avió amb il·lusió i una formació.
Una pregunta que postulo a mi mateixa i em dic una vegada i una altra:
Com renuncio?
Al renunciar, s’obren d’altres llums, on hi apareixen altres muntanyes a les que poder mossegar.
~~
Aquest passeig de principis de gener va ser pausat, acompanyat i ric.
La natura com sempre generosa et regala paisatges onírics que et fan estimar cada respir.
Caminada curta i intensa des de Llo fins a l’ermita de St. Feliu a la Cerdanya.
~~
Terrós, grisos, blavós.
boeuf bourguignon
El secret més ben guardat de Llo,
perdoneu però no són els seus banys,
sinó Le jardin d’Alione.
