Etiqueta: centrefrance

  • Les vacances de M. Hulot_2

    Les vacances de M. Hulot_2

    Part V

    Estic aquí per me souvenir, per tornar a venir.
    Per anotar els enclavaments, per resseguir emocions i que no marxi el caliu viscut durant el temps d’estiu.
    Fa un parell d’anys que tenim la sort de visitar la riba Atlàntica, La Vendée, el departament 85.
    Per una mediterrània com jo, es tracta d’una costa totalment nouvinguda.
    Aquí pots passar un dia a la platja en ple agost i no morir de sufocacions, i no parlem de l’aigua: fins als genolls ja és de valentots.
    Sovint visitem una minúscula berruga de terra que vol desconnectar-se del continent, però la marea no vol, anomenada l’Île de Noirmoutier. Tota ella farcida de salines, dunes i boscos d’alzines.

  • Les vacances de M. Hulot _ I

    Les vacances de M. Hulot _ I

    Part I

    És gairebé desembre i intento escriure sobre tot allò viscut a l’agost.
    Un paquet d’escenaris, un grapat de flash i carrusel d’imatges.
    Fugim de la calor, ens refugiem gairebé un miler de kilòmetres cap al nord.
    Més verd, més aigua, una llum diferent, més esmorteïda, cels de ploms i nits mudes, enllumenat nocturn inexistent per economitzar. Llegeixo, tinc temps, i penso, i toco, i escric, i recordo.
    Una catalana, o no, és exotisme.
    Aleshores, les castanyes eren verdes, però les punxes no tan sols s’intuïen sinó que ja hi eren, ben formades, no va quedar espai pel dubte. Passeig per comprar la baguette i fer gargots a la vora del riu, humitat, mullena al cul i salutacions dels ànecs junt amb les campanes. Postals d’estiu.

  • En ese momento del año en el qué..

    En ese momento del año en el qué..

    Llegados esos días en los que nos sentimos más relajados que otros.
    Esas mañanas en las que no hay alarmas, ni planes fijos, ni horarios.
    Esos días que debemos rellenar a nuestro gusto.
    Llegaron las vacaciones!

    Seguint a Mon Oncle, jugant a ser Tati
    La maison des nos rêves du Pont Canal
    Le Chateau _ Selles sur Cher
    Le Pont _ Selles sur Cher
    Jeudi Marché
    Ici il y a la signature Bourgeois
    Museum Espace automobiles Matra _ Romorantin Lanthenay
    Museum Espace automobiles Matra de Romorantin
    Quartier Rochambeau de Vendôme
    Abadia de la Trinitat de Vendôme
    Les Promenades Photographiques de Vendôme _ Festival Photo
    Les Promenades Photographiques de Vendôme
    Gaudir de l’estiu a l’hort de la famille
    Tournesol
    Le petit TinTin
    Brumas
    France Montgolfières
    Guineus, corbs i daines
    Sol sortint entre herbes de poniol
    Rollito de verano
    Maison de George Sand _ Nohant

  • Gris plomizo

    Gris plomizo

    Dos veces al año viajamos a la Francia profunda, al pueblo de Michäel: Selles-sur-Cher. Su padre Pascal, muy parisino, veraneaba por aquí y fue justo aquí dónde conoció a su madre Josefa, emigrante portuguesa de los años 60. Así que Marc tiene raíces: andaluzas, catalanas, parisinas y portuguesas! toma mix!

    El departamento 41 está situado en el Valle del Loira, una región de castillos de cuento y lo atraviesan esos mismos ríos la Loira y el Cher.
    La alta sociedad se instalaba aquí por poseer un clima estable y temperado y por sus bosques y animales a doquier. Una actividad muy monárquica era la caza, también. Se perdían a lomos de sus caballo por los dominios y eran esos sus preciados momentos de soledad.

    Personalmente, lo que más me atrae es el gris plomizo de sus cielos, la humedad, el bosque y su sotobosque, sus quesos de cabra, y el calor de los corazones de mi familia.

    Jardins de Chambord
    Château de Chambord
    Château de Villandry