Helena Costa

Etiqueta: arte

  • Rien Pas Vrai, el cor en dubte

    Rien Pas Vrai, el cor en dubte

    Part III

    A poc més de 40 minuts en cotxe hi tenim la Fundació del Dubte @fondationdudoute
    Es tracta d’un centre internacional del moviment artístic Fluxus a la ciutat de Blois, projectat per l’artista Ben Vautier.
    Un edifici de dues plantes amb el seu mur del dubte reomplint tota la façana.

    Recordo ser jove i gaudir fort de Berlín amb l’Eloi quan en una sala de la fascinant Hamburger Banhoff ens vam topar amb tots aquells televisors escampats per terra, i aleshores meravellar-nos amb aquell trencament. No deixa de ser un corrent fugaç, amagadot, però no menys interessant i del qual sense saber ben bé el perquè em sento atrapada.

    Suposo que el fet que es tracti d’obres fora de norma, fondegi els marges i vulgui reinterpretar allò tradicional de forma lúdica i catxonda, m’atrau. Soc aire, què vols fer-hi!

    Fluxus va influenciar una bona part de l’art contemporani establint línies inicials del videoart, el happening, l’art-jeu, la música impensable, etc. Va tocar l’estranyesa amb la punta dels dits. Ho posà tot en dubte, res tenia sentit, absolutament no importava el què, tot era-és art. Tout est Fluxus.

    Esther Ferrer

    L’art est ce qui rend la vie plus intéressante que l’art_ Robert Filliou
    Où appareit l’art, la vie disparait _ Francis Picabia
    L’art m’emmerde _ Eric Satie
    Something is always happening _ John Cage
    L’art est fait pour troubler _ Georges Braque

  • Turner: pressió atmosfèrica

    Turner: pressió atmosfèrica

    Turner. La llum és color del MNAC és una col·laboració amb la TATE de Londres

    Avançant per la història de l’art arribem al Sol Ixent d’en Monet. Oh! els impressionistes francesos ja són aquí.
    Ah!, no! espera!, abans hi ha en sir Turner que eleva el paisatgisme a atmosferes mai vistes.

    Entrar a l’exposició del precursor impressionista William Turner és endinsar-se en records de xiuxiueig d’aigua salada, de primeres i tímides carícies i fiblades a la pell. A la vegada, el seu pinzell és capaç de fer-te sentir petita, vulnerable. Els ulls viatgen en góndola veneciana, passant per un mar a vessar d’emocions.

    El pintor londinenc va experimentar amb tota la seva intensitat el món natural amb les diferents condicions meteorològiques, però el Sol, sense dubte, era l’element més preuat, arribant a afirmar “el sol és Déu”.

    El seu compromís amb la natura era de tal obsessió, que fins i tot, el va dur a lligar-se al pal d’un vaixell durant una forta tempesta, per així recordar els seus efectes de memòria.

    Turner desxifrava molt bé l’etern diàleg de la llum contrastant la foscor amb núvols, boires, llacs negres…

    Els seus viatges no deixen de ser per al públic una experiència sensorial que et confronta amb la natura i amb el fet sublim. El pintor arriba a difuminar els detalls deliberadament, per tal de ressorgir una realitat diferent, evocadora i molt més onírica.

    L’exposició Turner. la llum és color es troba al MNAC de Barcelona fins a l’11 de setembre.

  • Mounir Fatmi

    Mounir Fatmi

    • le paradoxe (2013)
    • racines _ cable de antena y grapas (2016)
    • La Géographie dynamique de l’Histoire _ 2006)
    • poster charlie hebdo (2011)

    Mounir Fatmi es un artista marroquí que actualmente expone alguna de sus obras en el maravilloso CDAN (huesca)

    las obras que más me han gustado y mis reflexiones son:

    * las fotocopias de archivos desclasificados del FBI sobre the Black Panter Party. Han despertado en mi esa curiosidad de indagar un poco más sobre ese movimiento. Llegando a linkar la figura de Angela Davis con el partido

    * me ha hecho reflexionar sobre el lenguaje como arma: la democratización de la imprenta, la deconstrucción de la filosofía, la biblia, el corán, el decoro…

    * los cables de antena me han acercado a Pollock, mi debilidad

    * la bomba de inmolación de libros cargada de conocimiento, de crítica

    * la máquina que afila la calígrafia, tan bella ornamentación tal que a su vez se esconde el lenguaje bien afilado, su fragilidad y su poder

    * el elegante dómino de movimientos artísticos en contraposición a los políticos.
     minimalismo es capitalismo o supremacismo con fascismo

    * el póster de 1973 donde la revista satírica Charlie Hebdo pedía estallar una bomba atómica en lo alto de la Torre Eiffel para protestar sobre la carrera armamentística francesa de aquel entonces. Titular hoy del todo impensable

    Leo ese texto y BIM! siento ese chispazo de luz-oscuridad y reflexiono..
    Cómo en 45 años hemos reculado tanto?
    Dónde está el humor, la sátira, la ironía?
    Lo siento todo cada vez más castrado, muerto, faltan exageraciones, magia, sonrisas. A mi parecer, síntoma claro de sociedad que recorta libertades en silencio y sin cesar.  

    pd: ésta expo la tenéis hasta octubre 2018 en un enclave precioso.
    intentad no perdérosla. Hoy domingo tenéis visita guiada a las 12:30h