Part I
És gairebé desembre i intento escriure sobre tot allò viscut a l’agost.
Un paquet d’escenaris, un grapat de flash i carrusel d’imatges.
Fugim de la calor, ens refugiem gairebé un miler de kilòmetres cap al nord.
Més verd, més aigua, una llum diferent, més esmorteïda, cels de ploms i nits mudes, enllumenat nocturn inexistent per economitzar. Llegeixo, tinc temps, i penso, i toco, i escric, i recordo.
Una catalana, o no, és exotisme.
Aleshores, les castanyes eren verdes, però les punxes no tan sols s’intuïen sinó que ja hi eren, ben formades, no va quedar espai pel dubte. Passeig per comprar la baguette i fer gargots a la vora del riu, humitat, mullena al cul i salutacions dels ànecs junt amb les campanes. Postals d’estiu.
