Fa uns anys, desembre del 2013, vaig rebre un premi accèsit de fotografía en el II concurs fotogràfic “cementiri és ciutat” otorgat pels cementiris de Barcelona.
Fotografía guanyadora d’un premi accèssit en el II concurs fotogràfic de cementiris de Barcelona
L’espoxició va tenir lloc al Museu Diocesà de la Catedral de BarcelonaRecollida del premi, desembre 2013diploma del accèssit rebutEl bassal L’àngel i el celStarway to heaven
Si esperas, te contaré lo que nos aguarda después de la muerte. Amiga, tu y yo sabemos que vivir no ha estado nada mal, ¿Por que no habría de ser aun mejor lo que viene detrás? Ahora me parece obvio que la muerte es el estado normal y vivir el accidente. ¿Y encuentras alguna razón mas justificada para morirse que el saber lo que nos espera? Que no digan: murió de cáncer o de un tumor cerebral. Que digan: murió por curiosidad.
Última carta de Ernestina Beltran a Alma Belitre__extracto de la novela “Abierto toda la noche” de David Trueba
TRISTOR És sentir la marinada escopint cendres als ulls. Trepitjar la terra cremada amb silenci sepulcral.
Quan el que creies casa i immutable, es desfà.
MUTA
ENCONGIT
Avui m’he vestit de negre per contenir el batec, per mirar l’escorça i respirar cremor. En cada flama viscuda s’ha encongit una mica més el cor.
///
He preguntado a Lila de Tercer Paisaje en Huesca: cómo podría ayudar, qué puedo hacer?
“Las cenizas se deben quedar en su lugar, son nutrientes y protegen el suelo. La madera muerta triturarla y ponerla por el suelo. Hay que dejar madera quemada, arboles en pie aunque estén quemados, por el simple hecho de ser posaderos de aves que luego van a depositar sus pequeñas defecaciones y semillas ya es importante. Invocar a la lluvia, fina y constante también ayudaría. Nuestros bosques son ecosistemas que están acostumbrados al fuego y están constituidos por especies que tiene sus propias estrategias para volver a germinar, rebrotar y retomar su espacio rápidamente. Te sorprenderás con la rapidez en la que volveremos a ver nuestro entorno bonito de nuevo. En la siguiente primavera, verás! “
Sus palabras son un abrazo para mí. Espero que también lo sean para todos aquellos que lloramos un día por nuestros árboles. Gracias amiga.
Turner. La llum és color del MNAC és una col·laboració amb la TATE de Londres
Avançant per la història de l’art arribem al Sol Ixent d’en Monet. Oh! els impressionistes francesos ja són aquí. Ah!, no! espera!, abans hi ha en sir Turner que eleva el paisatgisme a atmosferes mai vistes.
Entrar a l’exposició del precursor impressionista William Turner és endinsar-se en records de xiuxiueig d’aigua salada, de primeres i tímides carícies i fiblades a la pell. A la vegada, el seu pinzell és capaç de fer-te sentir petita, vulnerable. Els ulls viatgen en góndola veneciana, passant per un mar a vessar d’emocions.
El pintor londinenc va experimentar amb tota la seva intensitat el món natural amb les diferents condicions meteorològiques, però el Sol, sense dubte, era l’element més preuat, arribant a afirmar “el sol és Déu”.
El seu compromís amb la natura era de tal obsessió, que fins i tot, el va dur a lligar-se al pal d’un vaixell durant una forta tempesta, per així recordar els seus efectes de memòria.
Turner desxifrava molt bé l’etern diàleg de la llum contrastant la foscor amb núvols, boires, llacs negres…
Els seus viatges no deixen de ser per al públic una experiència sensorial que et confronta amb la natura i amb el fet sublim. El pintor arriba a difuminar els detalls deliberadament, per tal de ressorgir una realitat diferent, evocadora i molt més onírica.
L’exposició Turner. la llum és color es troba al MNAC de Barcelona fins a l’11 de setembre.
